Contextos i recursos ensenyament llengua i lite. catalana - Aula 2

Públic

Anàlisi i reflexió sobre una tipologia de prova oficial 

La prova de llengua de les aules d’acollida que proposa la Secretaria de Polítiques Educatives del Departament d’Educació persegueix l’objectiu de determinar el nivell d’adquisició de la llengua catalana que ha assolit l’alumnat nouvingut als centres educatius. Aquest examen permet avaluar qualitativament el seu procés d’aprenentatge. 

La prova inclou habilitats tant de recepció com de producció, i s’estructura en sis apartats en relació amb les competències lingüístiques que inclou: comprensió oral, expressió oral, interacció oral, comprensió lectora, expressió escrita i aplicació d’habilitats comunicatives (lectura en veu alta). La finalitat lingüística consisteix, en primer lloc, a comprendre expressions habituals i properes per als alumnes, en segon lloc, a ser capaç de comunicar-se en situacions senzilles i habituals, i, en tercer lloc, a descriure, amb un vocabulari elemental, aspectes de l’experiència, entorn i assumptes relacionats amb les necessitats bàsiques. En resum, competències que es corresponen amb el nivell A2 segons el MCER.

Cal fer notar que la prova es considera assolida només si se supera cadascuna de les habilitats, amb independència del resultat de les restants, és a dir, cal superar els sis apartats corresponents a les sis competències comunicatives; a més a més, cal obtenir una puntuació d’entre un 70 i un 80 per cent per superar cada àmbit. Encara que el resultat de l’examen sigui positiu, això no implica necessàriament que els alumnes s’incorporin completament al grup classe. Celebro que siguin els docents –i no únicament el resultat d’un qüestionari– el que determina quina és la millor opció per al procés d’aprenentatge de cada alumne.

Ara bé, considero que caldria repensar el valor de cadascuna de les puntuacions, especialment pel que fa a la comprensió i expressió orals: aquest àmbit hauria de compartir el mateix valor que la comprensió i expressió escrites; és més: fins i tot caldria que l’oralitat es beneficiés de més puntuació, tenint en compte que per integrar-se satisfactòriament en un nou context sociocultural la comunicació entre persones és un dels punts essencials, on les funcions interpersonals i cooperatives són clau. En la seva vida quotidiana, fora del centre, l’alumne nouvingut haurà de participar en interaccions orals espontànies, i haurà d’aportar idees i respectar les dels altres, així com haurà de conèixer les normes bàsiques de la cortesia lingüística del català; en definitiva, la comprensió i interpretació de missatges orals requereix l’adquisició de moltes destreses que tot just es descobreixen en l’espai d’acollida. Per aquest motiu, considero que els aspectes pragmàtics constitueixen un dels punts essencials de la comunicació que caldria integrar en el contingut d’aquest examen. 

És positiu que els alumnes hagin de respondre a aquest requeriment competencial, atès que és una manera d’oficialitzar el seu procés d’aprenentatge. Penso que seria bo, també, examinar-los al cap de poc temps d’haver començat el curs, per descobrir l’evolució del seu aprenentatge, especialment en l’alumnat que ha assistit a l’aula d’acollida en el curs anterior. També seria convenient repensar els àmbits en l’estructura o la puntuació de la prova en funció de la llengua origen de l’alumnat. És evident que un alumne que té com a primera llengua una llengua romànica no haurà d’afrontar el mateix repte que un alumne que té com a primera llengua una llengua genèticament molt allunyada del català, com ara l’àrab o l’ucraïnès. Convindria, per tant, personalitzar la prova en funció dels aspectes lingüístics en què cada alumne hauria de posar més èmfasi. Atenent el caràcter oficial de la prova, l’examinador no hauria de ser el tutor de l’aula d’acollida, sinó un altre docent, preferiblement extern al centre.

Quant als resultats de la prova, haurien de formar part de les dades transparents i accessibles a la ciutadania (no únicament per a les autoritats educatives). Les qualificacions generals obtingudes poden esdevenir un indicador per a la investigació sobre el procés d’adquisió del català com a llengua estrangera en adolescents.